Pròrrogues de Llicències d'Obres

D'acord amb la modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Llei 3/2012 del 22 de febrer):

“S’estableix la possibilitat d’obtenir pròrroga fins al 31 de desembre de 2014 per a les llicències d’obres quina construcció s’hagi iniciat i que hagin caducat a partir de l’1 de gener del 2008”.

Per a aquells ciutadans-promotors que a conseqüència de la crisi econòmica no hagin acabat les obres emparades per la llicència obtinguda, podran sol·licitar una pròrroga a l’ajuntament d'acord amb aquesta modificació, subjectes als requisits que preveu la Llei que es cita i que poden consultar.

Una mesura que s’ajusta a les necessitats i intenta pal·liar les greus dificultats que té el sector i les persones que han vist fustrades les seves iniciatives de construir la seva vivenda. Ara per mediació de les pròrrogues poden allargar en el temps, gairabé tres anys, l’acabament de les mateixes.

Valentina Martínez

El nostre municipi també necessita el Pacte fiscal

L'Estat ens demana reduir 2.200M€ de dèficit i ens en deu 16.500M€.

El govern Tripartit va deixar la Generalitat el 2010 amb un deute gairebé 3 vegades superior al que hi havia al 2003 (del 7,4 al 19% respecte el PIB) i un dèficit del 4,2% del PIB (malgrat que primer van dir que era del 2,4% i després del 3,1%). Això són 8.352 milions d'euros que durant el 2011 es van gastar sense tenir-los pressupostats. CiU l'ha pogut situar a finals de 2011 en el 3,7% del PIB, però l'Estat exigeix que sigui del 2,6%. Doncs bé: només amb el que ens deuen de la Disposició addicional 3a de l'Estatut -759 milions d'€- i el Fons de competitivitat -1.450 milions d'€- (que sumen 2.200 M€, l'1,1% del PIB), arribaríem al 2,6% de dèficit que reclamen. Imaginem-nos si hi sumem els altres deutes que l'Estat té amb Catalunya: els 5.748 M€ en infraestructures, que la mateixa ministra Pastor va admetre aquest febrer; els 2.000 M€ que ens costa la deslleialtat institucional (151,2 M€ en matèria de Sanitat; 57 M€ de l'escolarització gratuïta dels infants de 3 a 6 anys; 235 M€ de la Llei de la Dependència, les beques universitàries, etc). 

Pel que fa al dèficit fiscal respecte l'Estat, de l'aportació que cada ciutadà fa de mitjana cada any a través dels impostos, 2.200 euros no tornen a Catalunya! En total, són 16.500 milions que van i no tornen cada any, el 8,4% del PIB. Aquest és un cas sense precedents a Europa. Per exemple, els estats federats alemanys -länders-, contribueixen a l'estat segons la seva riquesa però sense perdre mai la posició que tenien abans de contribuir-hi (Catalunya en perd entre 4 i 8 segons el moment) i el que més contribueix -Baviera- no ha arribat mai al 4% del PIB. Si a Catalunya es complís aquest ‘pitjor dels casos' i la contribució fos del 4%, tindríem 8.643 milions d'euros més cada any (gairebé 1/3 de tot el pressupost de la Generalitat) que es podrien invertir en serveis socials com pensions, polítiques actives d'ocupació, ajudes a PIMES, suport a les persones aturades, escoles, etc. 

Un pacte fiscal que inclogui tenir la clau de la caixa és vital pel nostre país, això és: pagar els impostos a Catalunya i decidir què transferim a l'Estat en concepte dels serveis que presta i en concepte de solidaritat amb la resta de territoris. El Parlament té una comissió formada per tots els grups polítics que n'estudia la viabilitat i el procés i ben aviat presentarà les conclusions a Plenari. És imprescindible que tots i totes hi donem suport i exercim la pressió necessària a tots els partits per què el Pacte fiscal sigui una realitat. Perquè és de justícia i perquè és vital perquè Catalunya surti de la crisi i seguim construint un país capdavanter a Europa.

Certament, no tot s'hi val

A la nostra publicació en aquest blog titulada com Informatiu CiU Gener / Febrer 2012 no deiem que els Reis Mags portarien deixalles als nens. De fet en cap moment es fa referència als nens. S'ha de ser molt recargolat per fer aquesta lectura i fer veure que no respectem les persones que van participar. A qui no li pot il·lusionar la cara d'un nen que roman a l'espera del seu, de ben segur, merescut regal?

Nosaltres tan sols hem remarcat que el lloc de sortida de la Cavalcada no va ser gaire adequat. La interpretació del regidor d'ERC és malèvola i a més a més, posa l'autoria de l'escrit en el nom de Jose Antonio, que és l'Administrador del blog, i de passada intenta esquitxar a la Valentina quan els escrits sempre són del grup Convergent d'Olesa.

Abstenció, un vot o una actitud?

Per a nosaltres l'abstenció no és un vot a favor ni en contra, és una actitud. Deixar fer alguna cosa que no té la nostra aprovació ni confiança perquè, o bé no hi ha prou elements clars, o bé perquè toquen a la nostra sensibilitat com a persones per rebutjar-lo.

Així ens hem pronunciat en el passat ple del 28 de març on s'aprovava el conveni dels treballadors del nostre Ajuntament. Des del respecte i la consideració cap al personal del consistori, no hem pogut aprovar una jornada de 35 hores setmanals, tot i ser una demanda dels propis treballadors. Els temps són difícils, encara que no ho són econòmicament per al nostre Ajuntament, que ara resulta s'han adonat que té una molt bona capacitat econòmica i s'ho poden permetre, quan l'any 2009 i 2010 citaven que no hi havia diners per fer la festa de l'Hospital ni la festa major encara que els havíem lliurat més de 830.000 € en tresoreria. També perquè l'Estat fixa l'horari dels funcionaris en 37,5 hores setmanals. És cert que el nostre personal no té la condició de funcionaris, però sí de personal de la funció pública, situació assimilada des de la prudència i la bona pràctica.

Estem per quedar bé o per a gestionar bé? La bona gestió i atenció a les persones marca una jornada assumible com ho és les 37.50 h / setmanals, ja per sota de la jornada laboral de la resta de les persones de l'empresa privada que encara tinguin el privilegi de tenir una feina. No obstant això, l'ajuntament de Olesa li sobren hores per atendre les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes i així, acorden un conveni de 35 hores a la setmana per al personal amb uns salaris que van dels 20 a 26 mil euros anuals.

No podem donar la nostra aprovació a aquest acord i lamentem no aconseguir la complicitat amb el personal en aquest tema, però des del sentit comú estem segurs que els familiars, amics i veïns ho entendran com un exercici de responsabilitat davant el dispendi, que com a poc està fora de lloc en aquesta època que vivim. Si el Govern de l'Estat fixa les hores en trenta set i mitja, de la mateixa manera que la Generalitat, que a més aprova un Pla d'Ocupació Pública que va en la mateixa línia de guanyar eficiència, nosaltres posem en dubte que l'Equip de Govern de Olesa tingui més elements de valoració perquè la seva decisió estigui avalada per l'eficàcia. Ens recorda aquest fet, quan a l'inici de mandat per moció de censura, van crear 27 regidories i les van mantenir inoperants però vistosament publicitades. Després, en el mandat de juny de 2011, el quadripartit va ser més humil i va acceptar el que nosaltres havíem criticat. Quina pena que només els desencerts siguin corregits després de la crítica en lloc de corregir-los quan l'oposició fa el suggeriment i quina decepció per a l'oposició haver d'arribar a la crítica després que et menyspreïn la recomanació!

Valentina Martínez, Consellera Comarcal de l'Alt Penedès

El passat dijous dia 8 de març, la nostra regidora ha pres possessió del càrrec de Consellera Comarcal, a la Seu del Consell de Vilafranca del Penedès. Segons paraules de la regidora, que tindrà competències a l'àrea d'Atenció a les Persones, és tot un repte assumir aquesta responsabilitat, més encara quan la seva experiència i el seu perfil personal s'ha centrat al llarg de la seva trajectòria en aspectes tècnics.

Adjuntem el video de la retransmissió de la televisió de Vilafranca, en relació a la aprovació del Pla d'Acció Comarcal, on es fa referència de forma breu, al nomenament de la nova consellera:



La comissió local de CiU d'olesa li dóna la més sincera enhorabona.

Una altra reflexió sobre salaris

Sempre que comença un mandat es parla molt dels salaris de la classe política. A Olesa va ser el cavall de batalla en el mandat anterior. Avui m'estalviaré la literatura i que el cavall i la batalla desapareguin de la vida diària dels olesans i olesanes. Vist l'escrit del molt apreciat Sr Serra publicat a la pàgina web de Virgili cal pensar que es correspon als comentaris que es fan a peu de carrer, i que s'evitarien si l'equip de govern publiqués a la web del nostre ajuntament aquesta informació, de la mateixa manera que altres polítics d'alt rang els han publicat i donat a conèixer als ciutadans. Perquè cobrar per un treball polític no només té un fonament jurídic, sinó que queda argumentat i possiblement justificat si compleixen amb les seves tasques. Una altra cosa és que persones que es dediquen a la política tinguin una ocupació i una pluriocupació amb dos salaris, quan una gran part de ciutadans no tenen ni una feina, ni un salari, ni una prestació. Una altra cosa, sense nomenar l'ètica ni l'estètica és la quantitat d'expressions, paraules, denúncies, crítiques que quan estaven a l'oposició van fer en referència a altres polítics i avui, el govern, s'enorgulleixen de tenir dos llocs de treball remunerats via salari o via assistències a plens i juntes de govern per fer-los compatibles legalment, quan no ho són. És molt atrevit no posar en pràctica allò que predicaven. L'import és el de menys, el fet és el que erosiona a la classe política i també el llenguatge que es va utilitzar el seu dia, que va crear una situació paral·lela i va deixar un rerefons que avui dia encara és present en les converses.

Valentina Martínez

Valentina da la bienvenida al blog

Estrenamos blog y sabemos que hemos de hacerlo atractivo desde un punto de vista estético y a la vez ha de ser un informativo de rigor. Desde la Comisión Local de CiU deseamos que sea acogedor para las personas y que participen los comentaristas sobre algún tema que sea de su interés. También sabemos que no podemos competir en formato con otros que la estupenda iniciativa de nuestras entidades y particulares tienen y a los que accedemos, normalmente, a través de un hilo conductor que es la página del Virgili: http://www.olesadebonesvalls.org. Y se hace así, porque es más fácil cambiar el BOE que las costumbres.

Bienvenidos a este pequeño espacio donde hay un proyecto ideológico pero sobre todo personal. Será el José Antonio quien gestione este espacio ahora que en la oposición tiene, e incluso yo misma tengo, más tiempo libre para hacerlo. Y podéis confiar en que haremos una oposición útil rompiendo con la tradición de nuestro municipio que siempre ha tenido una oposición vulneradora de consensos. Estamos en un umbral de respeto y continuaremos apelando a la ética de la responsabilidad, la ética de la dificultad porque los tiempos son difíciles, pero, no aceptaremos y denunciaremos a través de este espacio, cualquier proyecto político de retroceso que se lleve a cabo en Olesa. Deseamos no minar la confianza colectiva en lo público, pero, podemos hacer sugerencias para la educación moral de los gestores de nuestros recursos. Y nos quedan los hechos para vencer el desánimo de estar solos para hacer frente a un cuatripartito.

Valentina Martínez

“Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabar, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui i via fora! Que tot està per fer i tot és possible”

Miquel Martí i Pol